.jpg)
L’ornitorinc
és, juntament amb les quatre espècies d’equidna, una de les cinc espècies vives
de monotremes, és a dir, els únics mamífers que ponen ous enlloc de donar a
llum cries.
El
cos de l’ornitorinc i la seva cua estan coberts per un pelatge marró espès,
aquest pelatge atrapa una capa d’aire que manté l’animal en calor (hem de
pensar que passa molt de temps dins l’aigua, unes 12 hores, per buscar
aliment).
Té
unes potes palmejades , que li serveixen per nedar, i un gran bec. Quan neixen
tenen unes dents, però se’ls cauen molt aviat, deixant unes plaques còrnies amb
què molen el menjar. El seu pes varia entre 700 i 2.400 grams, i els mascles
són més grans que les femelles, i mesuren uns 50 cm., mentre les femelles en
mesuren uns 43 cm.
Tenen
una temperatura corporal d’uns 32 º C. que contrasta amb els 37 º C. de la
resta de mamífers. això deu ser degut a una adaptació per aguantar condicions
ambientals dures en èpoques passades.
COM I ON VIUEN?
L’ornitorinc
és semiaquàtic, això significa que viu a l’aigua i a la terra, però està més
temps a l’aigua per caçar l’aliment. Viu en petits rierols i rius, en una zona
que va des de les fredes zones muntanyoses de Tasmània i els Alps australians,
fins a les jungles tropicals de les costes de Queensland, tant al nord com a la
base de la península de Cape York. A
l’interior d’Austràlia la seva distribució no és ben coneguda; està
extingit a Austrália meridional (és a dir, al sud), tret d’una població
introduïda a Kangarro Island. Ja no habita a gran part de la conca de
Murray-Darling, possiblement a causa del declivi de la qualitat de la’igua,
provocat per la tala i la irrigació a gran escala. al llarg dels sistemes
fluvials, la seva distribució és impredictible, sembla estar absent a alguns
rius relativament sans, però continua vivint en altres bastant degradats.
El seu aliment
L’ornitorinc
és carnívor, s’alimenta de cucs anèl·lids, larves d’insectes, gambes d’aigua
dolça i yabbies (crancs de riu) que extreu dels rius o rierols amb el mussell.
Utilitza butxaques malars per dur les preses a la superfície, on se les menja.
Ha de menjar, aproximadament, un 20 % del seu pes en aliment cada dia; això
implica que ha de passar una mitjana de 12 hores al dia buscant menjar.
La reproducció
Els
ornitorincs només tenen un període d’aparellament. Es produeix entre juny i
octubre. Després de l’aparellament la femella construeix un cau profund i
elaborat de fins a 20 metres de llargada. La femella suavitza el terra amb
fulles mortes i canyes perquè faci de llit.
El
mascle no juga cap paper important en la cria de la descendència i, després
d’aparellar-se, es retira al seu cau.
Pon
entre un i tres ous petits que mesuren uns 11 mm. de diàmetre i són un xic més
arrodonits que els ous d’ocell.
Després
de pondre els ous, la femella s’asseu al seu voltant. Els ous es desenvolupen
durant uns 28 dies, amb uns10 dies d’incubació exterior.
Els
nounats són vulnerables, cecs i calbs, i són alimentats amb la llet de la mare.
Després
de 5 setmanes, la mare comença a passar més temps separada de les cries i, quan
tenen uns 4 mesos, aquests emergeixen del cau.
La seva defensa
Els
ornitorincs mascles tenen una pua calcària a les potes posteriors. Només els
mascles produeixen verí des d’unes glàndules que tenen a l’interior de la part
posterior del turmell.
Quan
pica pot provocar un edema que s’infla. Pot produir la mort en animals petits,
fins i tot a animals com els gossos. No mata els humans, però provoca un dolor
insuportable que pot durar dies, mesos i, fins i tot, anys. El mal que et fa no
té remei, no hi ha cap medicament que te’l curi! Si un dia, per Austràlia, veus
un ornitorinc, no el toquis, per si de cas és mascle, no saps el que t’espera!!
